dimecres, 30 de desembre de 2009

En Bigotis, per Miri4 (il·lustració d'Emma Faulkner)


En Bigotis sempre tenia feina. Era d’aquells éssers que no poden parar quiets ni cinc minuts. Al matí netejava el seu cau, endreçava el bosc, comptava les fulles seques i les que encara no havien caigut, recollia fruits dels arbres, corria, corria, corria... Però un bon dia se li va acabar la feina, el cau estava net i polit, no havien caigut noves fulles, tenia fruits suficients,... En Bigotis s’avorria. No tenia RES a fer!. I es va posar a plorar...
Va passar per allà un elefant eixerit i en sentir-lo li va dir:
-Què et passa?, estàs trist?, vols venir amb mi?
- D’acooooord!-
L’elefant el gronxava amb la seva trompa, i en Bigotis sota l’escalfor del sol, sentint el perfum de les flors, escoltant el cant dels ocells va pensar que mai, mai, MAI no havia gaudit tant de passar l’estona sense fer RES...I va somriure satisfet.