dissabte, 30 de gener de 2010

OH, NO!, per Miri4 (il·lustració de Joy Allen)


OH, NO!
Ho tenia tot preparat. Havia trobat la manera que el meu germà deixés d’entrar a la meva habitació d’amagat i em toqués totes les joguines. Vaig llevar-me el primer, i vaig parar-li una trampa. Aquell marrec necessitava un escarment!. Vaig agafar una galleda i la vaig omplir d’aigua freda. Em vaig enfilar a la cadira i vaig deixar la galleda a sobre de la porta, recolzada al marc. Així, quan obrís li cauria a sobre tota l’aigua. Un pla perfecte!. Per la finestra de la meva habitació puc sortir a la galeria i anar a la cuina. Així doncs, me’n vaig anar a esmorzar tranquil•lament... Però aquell no era el meu dia. Teníem convidats a dinar: els socis del meu pare i la seva encantadora filla... Us ho imagineu,oi?. La meva mare els diu que deixin els abrics a la meva habitació, ells obren la porta i...
-“JOAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!!”