L’avi mira cap a l’horitzó amb els seus ulls blaus com el mar. Altres vegades surt a passejar pel bosc i s’entreté escoltant els ocells, i quan es fa fosc se’n va a veure els estels. Hi ha qui diu que perd el temps sense fer res. Però jo sé que no és veritat: ell es fixa en totes les coses. És el millor conta-contes que conec, les seves històries parlen de la natura, dels animals, de les estrelles que brillen a la nit...Sempre té temps per a jugar amb mi o per a escoltar-me o per a convidar-me a prendre un gelat. De vegades els pares no tenen prou temps, han d’anar a treballar per a guanyar diners i tirar endavant la família, tenen mil coses a fer cada dia, però jo crec que el meu avi és ric: quan està amb mi, té TOT el temps del món.
1 comentari:
Miri, és un conte molt i molt bonic.
Publica un comentari a l'entrada