dijous, 2 de setembre de 2010

Pista lliure!, per Miri4 (il·lustració de: Stephanie Strickland)


N’estava tip d’anar a les festes majors dels pobles i que sempre li diguessin que no sabia seguir el ritme de la música. Quan l’orquestra va començar, es va inventar un ball movent-se ràpidament en totes direccions. Semblava que tingués un exèrcit de puces picant-li per tot el cos i ell sacsejava amb força braços i cames, en una mena de dansa boja sense cap sentit. Tothom estava bocabadat.
Però en Marc estava molt a prop i ai! el peu d’en Pere va topar amb el seu genoll que va quedar tot vermell:

- Perdona’m Marc, no volia fer-te mal.
- Ja ho sé, Pere. Tinc una idea, quan facis el teu ball digues “pista lliure!” i tots et deixarem espai perquè et puguis moure sense fer-nos mal, d’acord?
- Perfecte!
Des d’aquell dia, quan sentien el crit de “PISTA LLIURE” tothom s’enretirava i en Pere va poder ballar tranquil.

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Aquesta setmana penjaré el teu llibre en el blog...salut

La Meva Perdició ha dit...

Les primeres passes d'un nou Billy Elliot. ^_^

Miri4 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miri4 ha dit...

ja,ja!, doncs no hi havia pensat, però ara que ho dius...
G`racies pel comentari!

montse ha dit...

Pista lliure i a ballar. que al poble és festa major.

Un conte bonic.

Miri4 ha dit...

Gràcies, Montse!