diumenge, 1 de maig de 2011

El somriure de la Paquita (per Miri4, il·lustració de Nancy Meyers)

Havia perdut el somriure feia massa temps. Un matí va sortir de casa i va tornar acompanyada per una parella de gossets, al cap de poc, ja en tenia quatre i després vuit i més endavant setze. Des d’aleshores, la Paquita és la iaia dels gossos.  És una dona gran, amb els cabells blancs i ulleres de vidre gruixut. Viuen un piset petit, a prop de la platja. Són uns gossets de diferents mides i colors: blanc, negre, gris, marró i albercoc,  molt dolços i intel·ligents i els agrada molt jugar. La Paquita passa molta estona cada dia pentinant-los suaument amb aquell raspall de metall i sempre se’ls veu nets i polits. Cap al vespre els porta a passejar i tots junts s’estan una estona contemplant el mar i escoltant el so de les ones que van i vénen. I curiosament, des d’aleshores, la  Paquita ha retrobat el seu somriure.

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Decirte que ya obra en mi poder el Instant Mágic. Y que lo utilizo con los crios en la AAVV. Salut

Miri4 ha dit...

Gràcies Miquel!.

taio ha dit...

excelente post

Miri4 ha dit...

Gràcies!:-)

La Meva Perdició ha dit...

Crec que aquesta colla s'hi troba molt a gust amb la iaia. Les dues parts n'han sortit ben beneficiades. Felicitats pel conte. ^_^

Miri4 ha dit...

Gràcies "Perdició".