diumenge, 23 d’octubre de 2011

La Cleta (per Miri4, il·lustració de Katie Cusack)

La Cleta era una gallina com les altres, amb plomes marrons i ocres, potes daurades i cresta i barballera vermelles. Però tenia sang d’artista, ment d’artista i ànima d’artista. Volia ser pintora. Ai!, les altres gallines se’n feia creus, com podia ser?, tothom sap que les gallines viuen a la granja, escatainen i ponen ous, però no pinten. Li deien:

-“Que t’has begut l’enteniment?”

-“Faràs el ridícul!”

La Cleta se les mirava i pensava:

-“Si sabessin com n’és de bonic fer quadres amb la pintura...”

Va arribar l’ hivern i el sol no volia sortir. S’amagava darrera els núvols i totes les gallines estaven ensopides. Llavors, la Cleta va agafar les pintures i va fer a la paret del galliner un cel amb un magnífic arc de sant Martí. Totes les seves companyes van obrir uns ulls com unes taronges i van exclamar amb entusiasme:

-“Bravo Cleta!, ens has tornat l’alegria!”