dilluns, 5 de desembre de 2011

EN GRIS I LA BRUNA (per Miri4, il·lustració de Rico Schacherl)


Quan en Gris i la Bruna es troben, sembla que la resta del món s’aturi per a ells. S’estimen molt.  Els veig entusiasmats, movent la cueta i olorant-se l’un a l’altre, amb ganes de jugar. Potser el destí els ha unit d’una manera invisible. No els calen paraules, s’entenen només en mirar-se.
 El cor se’ls accelera, se’ls veu contents, juguen i  salten d’alegria. M’imagino una conversa seva:

-          Sabia que tard o d’hora et trobaria!
-           Jo també!
-          He seguit un rastre i he arribat on eres tu.
-          M’encanta!
-          Ets una gosseta molt boniqueta!
-          I tu un gos molt ben plantat!
-          Quan t’he ensumat, el cor se m’ha accelerat!
-          A mi també!
-          Quina bona oloreta que fas!
Cada tarda quan passegem  trobem en Gris que  surt a la mateixa hora. Tothom qui els coneix diu:
- Quina  parella de gossets més eixerida !

2 comentaris:

Joel Artigas ha dit...

Què bonic! M'ha agradat. El tindré en compte.

Moltes salutacions.

Miri4 ha dit...

Gràcies!