dilluns, 25 de març de 2013

Fades en la nit (© Miri4, il·lustració d' Anna Luraschi)



Quan arriba la primavera, l’estació de les flors, del bon temps, quan el dia s’allarga i ve de gust anar a passejar a prop del mar o de la muntanya és quan les fades tenen més feina. Han de preparar els boscos, els camps, fer que les plantes despertin, que els animalons que hivernen comencin a sortir dels seus caus i sobretot que tinguin al seu abast tot el que necessiten per a alimentar-se. Ja fa dies i nits que treballen sense parar. Ho sé perque viuen molt a prop de casa meva. Xerren pels descosits pensant que ningú no les pot sentir. Però jo les sento, i de vegades les puc veure.Tinc poders perquè sóc filla d’una bruixa bona del segle passat, però no hi treballo, de bruixa. Com la meva mare, que treballava d’infermera, però jo sé que de vegades utilitzava algun poder màgic per ajudar als altres.  Algun dia podré fer servir els poders heretats de la meva família però de moment vull seguir  essent una persona “normal”, sense destacar en gaires coses. De vegades no em surt bé, i sense voler..., bé ser una bruixa bona sense que es noti gens és complicat, sobretot quan m’enfado, perquè aleshores és més difícil controlar la força dels meus pensaments i emocions. He d’entrenar-me sense desvetllar sospites... potser les fades m’ajudaran quan sigui l’hora.