diumenge, 28 d’abril de 2013

Una fada del segle XXI (per Miri4, il·lustració de Valèria Cis)


Com pot saber una mare tantes i tantes coses que ningú no li ha explicat?: quan necessites animar-te, et porta frases positives, paraules d’ànim i somriures; si tens ganes de parlar, ella t’escolta;  si el teu cor plora, t’abraça; si et sents feliç, ella riu amb tu... Parla poc i observa molt, potser per això és més sensible al que els  passa a les persones del seu voltant. No es fica amb ningú, ni critica als altres. Sempre t’ajuda, encara que no li hagis demanat, i sap que no tothom l’accepta. Hi ha gent que té dues cares, ho sap prou bé. Però això no li impedeix fer la seva tasca, discretament. Crec que és especial i els nens ho saben. Ella se’ls estima i ells també. Sabeu?, jo crec que la meva mare és una fada del segle XXI  i a dins de la seva bossa hi té estrelletes màgiques per tal de fer aparèixer qualsevol cosa que pugui necessitar per a fer feliços als altres.

4 comentaris:

José María Souza Costa ha dit...

Invitación - español
Soy brasileño.
Pasei acá leendo , y visitando su blog.
También tengo un, sólo que mucho más simple.
Estoy invitando a visitarme, y si es posible seguir juntos por ellos y con ellos. Siempre me gustó escribir, exponer y compartir mis ideas con las personas, independientemente de su clase Social, Creed Religiosa, Orientación Sexual, o la Etnicidad.
A mí, lo que es nuestro interés el intercambio de ideas, y, pensamientos.
Estoy ahí en mi Simpleton espacio, esperando.
Y yo ya estoy siguiendo tu blog.
Fortaleza, la Paz, Amistad y felicidad
para ti, un abrazo desde Brasil.
www.josemariacosta.com


La Meva Perdició ha dit...


Sens dubte, sense tan bon equipament no podrien fer una tasca tan admirable. Pols màgica als ulls, una rialla guaridora als llavis, i una abraçada capaç de donar seguretat i allunyar les pors. Tot està bé, dorm sense neguits, demà lluirà de nou el sol. ^_^

Miri Quatre ha dit...

Exacte!, moltes gràcies per llegir-me i pel comentari!. :-)

Sílvia ha dit...

Que maco!! Tant de bó pugui arribar a escriure coses tan dolces! Es tan maco recordar quan la mare et protegia... espero que els meus fills se sentin sempre acompanyats pel caliu del meus braços!! Gràcies