Quan els homes i les dones van
deixar de somiar, la majoria dels dracs havien desaparegut de la Terra, o això semblava.
En realitat només s’havien traslladat i ara vivien en un altre lloc, lluny de
les persones que s’entossudien a pensar que eren malignes i que mai podrien ser
amics.
S’havien fet una illa màgica a la
seva mida: l’Illa dels Somnis Increïbles. Allà convivien pacíficament amb les
bruixes i bruixots de bon cor i no havien tingut mai cap problema. Cadascú
tenia una tasca a fer i tot funcionava de meravella.
Un bon dia, el Drac Blavós va
voler anar a veure món. Va sortir de matinada, quan els altres encara estaven
dormint i va deixar una nota:
“Bon dia amics, he decidit anar a
veure món més enllà de l’Illa dels Somnis Impossibles. No patiu, tornaré aviat
i us explicaré la meva aventura. La Bruixa Alquímia m’ha regalat una ampolleta
de gotes màgiques que em faran invisible als ulls dels humans, així no em
descobriran.
Un petó a tothom,
El Drac Blavós”
Tothom sabia que allò era
veritat. L’Alquímia era molt bona fent experiments i si havia inventat unes
gotes que et feien invisible, segur que funcionarien molt bé.
El Drac Blavós va estar set dies
i set nits de viatge i va aprendre moltes coses. Quan va tornar, va explicar que
hi havia humans que encara sabien somiar: els nens i les nenes. Els dracs es
van posar molt contents i des d’aleshores cada primavera els conviden a jugar a
l’Illa dels Somnis Increïbles.
2 comentaris:
Molt bé ¡¡¡¡
Una abraçada ¡
Salut
Moltes gràcies, Miquel!
Publica un comentari a l'entrada