Darrere els
arbres del Bosc de la Guineu, s’alçava el blanc castell misteriós. Els humans en desconeixien l’existència. Allà es celebraven festes secretes amb
convidats extraordinaris. El castell apareixia només si feia lluna plena, i
sempre darrere els arbres que el custodiaven. Aquells arbres no eren sinó uns
cavallers que en altres temps s’havien dedicat a perseguir dracs, bruixes i
bruixots fins que no en quedà cap, ni un. Ara ja no tenien feina i estaven ben avorrits.
Als personatges
dels contes que els nens i nenes ja no llegien, perquè havien crescut i ja no
els interessaven ni poc ni gens, els passava el mateix: s’avorrien. I una nit
de lluna plena, una vella bruixa, cansada de no fer res, va voler sortir a fer
un vol amb l’escombra màgica. Va sentir les
veus d’alguns personatges dels contes apilats en un racó de l’habitació dels
nens de la casa on vivia, i va decidir ajudar-los a sortir. Tots volien anar
amb la bruixa i van començar a discutir. Al cap d’una estona, una veueta
minúscula va dir:
-“Si tinguéssim
un lloc on poder anar per jugar i passar l’estona de tant en tant...”
- “Quina idea
més bona, Polzet!” – deia la Caputxeta.
-“ Jo m’hi
apunto!” – anaven dient tots.
Aleshores li
van demanar a la vella bruixa si tenia alguna idea. La bruixa va dir que
necessitava sortir per aclarir les seves idees, va marxar per la finestra amb l’escombra
voladora i va tornar després de pensar
una estona mentre volava. Tots l’esperaven, i la bruixa va dir:
-“Ja ho tinc!,
Faré un castell encantat al bell mig del bosc, però només apareixerà amb el
pleniluni. Hi farem festes i festasses, i tothom serà benvingut. Caldrà alguns
voluntaris per vigilar. Els humans no poden saber-ne res de tot això, podria
ser perillós.”
-“Jo puc fer de
vigilant, si m’ho permeteu. Sempre he estat un cavaller fort i valent i ara per
ara, no tinc cap altra feina. Conec altres cavallers que són amics meus i segur
que ens voldran ajudar”
I així va ser
com els cavallers dels contes van esdevenir vigilants, però per tal de no
desvetllar sospites, la bruixa els convertí en arbres alts i forts que tapaven
el castell per tal que els humans no els descobrissin.
Des d’aquell dia,
quan fa lluna plena, al Bosc de la Guineu la bruixa fa el seu encanteri:
-
“Tiro liro là, un blanc castell apareixerà!”
I al bell mig
del bosc apareix un castell misteriós darrere els set arbres encantats que
mouen les seves fulles amb força quan senten que algú s’acosta, i llavors el
misteriós castell desapareix fins la propera nit de lluna plena.
Tot això que us
he explicat ha passat o no ha passat. Si no ha passat és mentida, i si ha
passat, veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada