diumenge, 19 d’abril del 2015

EL CASTELL MISTERIÓS (il·lustració de Simona Dimitri, text de Mireia Muñoz)

Darrere els arbres del Bosc de la Guineu, s’alçava el blanc castell misteriós. Els humans  en desconeixien l’existència.  Allà es celebraven festes secretes amb convidats extraordinaris. El castell apareixia només si feia lluna plena, i sempre darrere els arbres que el custodiaven. Aquells arbres no eren sinó uns cavallers que en altres temps s’havien dedicat a perseguir dracs, bruixes i bruixots fins que no en quedà cap, ni un. Ara  ja no tenien feina i estaven ben avorrits.
Als personatges dels contes que els nens i nenes ja no llegien, perquè havien crescut i ja no els interessaven ni poc ni gens, els passava el mateix: s’avorrien. I una nit de lluna plena, una vella bruixa, cansada de no fer res, va voler sortir a fer un vol  amb l’escombra màgica. Va sentir les veus d’alguns personatges dels contes apilats en un racó de l’habitació dels nens de la casa on vivia, i va decidir ajudar-los a sortir. Tots volien anar amb la bruixa i van començar a discutir. Al cap d’una estona, una veueta minúscula va dir:
-“Si tinguéssim un lloc on poder anar per jugar i passar l’estona de tant en tant...”
- “Quina idea més bona, Polzet!” – deia la Caputxeta.
-“ Jo m’hi apunto!” – anaven dient tots.
Aleshores li van demanar a la vella bruixa si tenia alguna idea. La bruixa va dir que necessitava sortir per aclarir les seves idees, va marxar per la finestra amb l’escombra voladora i va tornar  després de pensar una estona mentre volava. Tots l’esperaven, i la bruixa va dir:
-“Ja ho tinc!, Faré un castell encantat al bell mig del bosc, però només apareixerà amb el pleniluni. Hi farem festes i festasses, i tothom serà benvingut. Caldrà alguns voluntaris per vigilar. Els humans no poden saber-ne res de tot això, podria ser perillós.”
-“Jo puc fer de vigilant, si m’ho permeteu. Sempre he estat un cavaller fort i valent i ara per ara, no tinc cap altra feina. Conec altres cavallers que són amics meus i segur que ens voldran ajudar”
I així va ser com els cavallers dels contes van esdevenir vigilants, però per tal de no desvetllar sospites, la bruixa els convertí en arbres alts i forts que tapaven el castell per tal que els humans no els descobrissin.
Des d’aquell dia, quan fa lluna plena, al Bosc de la Guineu la bruixa fa el seu encanteri:
-          “Tiro liro là, un blanc castell apareixerà!”
I al bell mig del bosc apareix un castell misteriós darrere els set arbres encantats que mouen les seves fulles amb força quan senten que algú s’acosta, i llavors el misteriós castell desapareix fins la propera nit de lluna plena.

Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat. Si no ha passat és mentida, i si ha passat, veritat.