diumenge, 12 de juliol de 2015

Pluja de llibres (©il·lustració de Sophie Burrows,© text de Mireia Muñoz)

Al País del Saber tothom anava amb el paraigües a la mà. Sempre hi plovia. Però no era una pluja qualsevol, no: al País del Saber hi plovien llibres. Cadascú podia agafar el llibre que més li interessava i quan acabava, el deixava anar i el vent s’encarregava d’endur-se’l a un altre poble perquè altres persones el poguessin llegir.
De vegades eren llibres vermells i explicaven històries d’enrabiades, baralles i problemes diversos. Altres vegades eren de color morat, i duien escrites històries misterioses que feien posar pell de gallina. Alguns dies els llibres eren grocs i feien molta gràcia amb les seves històries de broma, o blaus i explicaven mil i una aventures, o verds i duien escrites paraules d’esperança. Altres cops eren ben negres i explicaven relats de morts o de fantasmes. Els millors eren els blancs, perquè eren molt màgics: de vegades s’hi podien llegir contes de pau, i altres vegades no estaven escrits perquè així les persones que l’agafaven podien imaginar el que volguessin, les seves històries, els seus desitjos, aventures, poemes, cançons,...

Era un País secret i només s’hi podia accedir a través de la biblioteca del poble o de la ciutat. No tothom el coneixia, però qui hi havia estat, segur que hi tornava. Quin país tan fantàstic!

1 comentari:

Miquel ha dit...

Molt bé ¡¡¡¡
Salut