La
petita Flor era una sireneta que sempre havia viscut al fons del mar. Aquella
nit d’estiu va veure una pluja d’estels. Semblava que caiguessin per darrere de
l’horitzó!
Els peixos, els cavallets de mar, les meduses, la tortuga i totes aquelles criatures marines amb qui compartia jocs i secrets li havien dit que podia demanar desitjos als
estels fugaços. La Flor tenia un somni, un desig que no havia explicat mai a
ningú i des d’aquell moment es va fer realitat. Del no-res va aparèixer una
petita illa de sorra màgica on podria descansar, prendre una mica el sol i veure que hi passava a la superfície sense
por a ser descoberta. Allò era el que feia que l’illa fos màgica: era invisible
als ulls dels humans. Amb els estels que havien caigut al mar se’n va fer una
diadema preciosa i envoltada dels seus bons amics, es va sentir molt feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada