dimarts, 18 d’agost de 2015

Desig de sirena (©il·lustració d'Emily Emerson, ©text de Mireia Muñoz)

La petita Flor era una sireneta que sempre havia viscut al fons del mar. Aquella nit d’estiu va veure una pluja d’estels. Semblava que caiguessin per darrere de l’horitzó!
Els peixos, els cavallets de mar, les meduses, la tortuga i totes aquelles criatures marines amb qui compartia jocs i secrets  li havien dit que podia demanar desitjos als estels fugaços. La Flor tenia un somni, un desig que no havia explicat mai a ningú i des d’aquell moment es va fer realitat. Del no-res va aparèixer una petita illa de sorra màgica on podria descansar, prendre una mica el sol  i veure que hi passava a la superfície sense por a ser descoberta. Allò era el que feia que l’illa fos màgica: era invisible als ulls dels humans. Amb els estels que havien caigut al mar se’n va fer una diadema preciosa i envoltada dels seus bons amics, es va sentir molt feliç.