diumenge, 28 d’abril del 2013

Una fada del segle XXI (per Miri4, il·lustració de Valèria Cis)


Com pot saber una mare tantes i tantes coses que ningú no li ha explicat?: quan necessites animar-te, et porta frases positives, paraules d’ànim i somriures; si tens ganes de parlar, ella t’escolta;  si el teu cor plora, t’abraça; si et sents feliç, ella riu amb tu... Parla poc i observa molt, potser per això és més sensible al que els  passa a les persones del seu voltant. No es fica amb ningú, ni critica als altres. Sempre t’ajuda, encara que no li hagis demanat, i sap que no tothom l’accepta. Hi ha gent que té dues cares, ho sap prou bé. Però això no li impedeix fer la seva tasca, discretament. Crec que és especial i els nens ho saben. Ella se’ls estima i ells també. Sabeu?, jo crec que la meva mare és una fada del segle XXI  i a dins de la seva bossa hi té estrelletes màgiques per tal de fer aparèixer qualsevol cosa que pugui necessitar per a fer feliços als altres.
a

4 comentaris:

  1. José María Souza Costa30 d’abr. 2013, 2:20:00

    Invitación - español
    Soy brasileño.
    Pasei acá leendo , y visitando su blog.
    También tengo un, sólo que mucho más simple.
    Estoy invitando a visitarme, y si es posible seguir juntos por ellos y con ellos. Siempre me gustó escribir, exponer y compartir mis ideas con las personas, independientemente de su clase Social, Creed Religiosa, Orientación Sexual, o la Etnicidad.
    A mí, lo que es nuestro interés el intercambio de ideas, y, pensamientos.
    Estoy ahí en mi Simpleton espacio, esperando.
    Y yo ya estoy siguiendo tu blog.
    Fortaleza, la Paz, Amistad y felicidad
    para ti, un abrazo desde Brasil.
    www.josemariacosta.com


    ResponElimina
  2. La Meva Perdició4 de maig 2013, 18:48:00


    Sens dubte, sense tan bon equipament no podrien fer una tasca tan admirable. Pols màgica als ulls, una rialla guaridora als llavis, i una abraçada capaç de donar seguretat i allunyar les pors. Tot està bé, dorm sense neguits, demà lluirà de nou el sol. ^_^

    ResponElimina
  3. +3 MIRIQUATRE5 de maig 2013, 17:36:00

    Exacte!, moltes gràcies per llegir-me i pel comentari!. :-)

    ResponElimina
  4. Unknown23 d’oct. 2013, 12:50:00

    Que maco!! Tant de bó pugui arribar a escriure coses tan dolces! Es tan maco recordar quan la mare et protegia... espero que els meus fills se sentin sempre acompanyats pel caliu del meus braços!! Gràcies

    ResponElimina