dissabte, 17 d’abril de 2010

Volaven amb el vent, per Miri4 (il·lustració de Gustavo Mazali) Clica per a sentir el conte llegit pels alumnes de segon de l'escola Vedruna de Tona


Passejava pels carrers empedrats del poble i m’he trobat un gos. Li he posat un nom: Capità. M’ha seguit fins arribar a la prada, amb les orelles ben dretes, movent la cua i brandant el cap. Jo li tirava una pilota que duia a la butxaca i ell l’anava a buscar i me la portava esperant que li tornés a llençar ben lluny. Una vegada, i una altra, i una altra... Després hem corregut una estona, hem fet tombarelles, salts i acrobàcies sobre la gespa, jo reia i en Capità bordava. Més tard s’ha aixecat molt d’aire, semblava que es volia endur la meva bufanda i fins i tot les orelles d’en Capità. Seguíem rient i bordant . Lladrucs i rialles volaven amb el vent enfilant-se cap al blau infinit

3 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Un molt bon amic per passar una bona estona :)

La Meva Perdició ha dit...

Bon non per un quisso.

Miri4 ha dit...

Gràcies!
Capità era el nom del meu gos, realment va ser un molt bon amic.