Volaven amb el vent, per Miri4 (il·lustració de Gustavo Mazali) Clica per a sentir el conte llegit pels alumnes de segon de l'escola Vedruna de Tona

Passejava pels carrers empedrats del poble i m’he trobat un gos. Li he posat un nom: Capità. M’ha seguit fins arribar a la prada, amb les orelles ben dretes, movent la cua i brandant el cap. Jo li tirava una pilota que duia a la butxaca i ell l’anava a buscar i me la portava esperant que li tornés a llençar ben lluny. Una vegada, i una altra, i una altra... Després hem corregut una estona, hem fet tombarelles, salts i acrobàcies sobre la gespa, jo reia i en Capità bordava. Més tard s’ha aixecat molt d’aire, semblava que es volia endur la meva bufanda i fins i tot les orelles d’en Capità. Seguíem rient i bordant . Lladrucs i rialles volaven amb el vent enfilant-se cap al blau infinit

La nevera, per Miri4 (il·lustració de Sussie Lee Jin) (Clica per a sentir els nens i nenes de l'escola Vedruna de Tona llegint aquest conte)

Tot el dia plovent. Hem estat a casa de la tieta Nuri. Ella no tenia fills i fa poc que ha adoptat un nen del Marroc, l’Abdulah. Ara som cosins, junts aprenem moltes coses i ho passem molt bé. Ens havien convidat a casa seva a berenar. Avui els han portat una nevera nova, d’aquelles tan altes, amb dues portes i completament blanca. Era una mica avorrida i hem pensat que l’havíem de decorar. Tots quatre hem agafat els colors i uns fulls de paper i cadascú ha fet un dibuix: una flor de primavera, una casa, un arc de Sant Martí i una nau extraterrestre. Amb uns quants imants, els hem enganxat a la porta. Ha quedat una nevera fantàstica!. La tieta s’ha posat tan contenta que ens ha preparat uns melindros amb una tassa de xocolata calenta. Quin berenar tan bo!.

La fàbrica de núvols, per Miri4 (Il·lustració de Joy Allen) (Clica per sentir el conte a la ràdio, a càrrec dels alumnes de l'Escola Vedruna, de Tona)

En algun indret desconegut hi ha la fàbrica dels núvols. Ningú no sap on para. No sempre és en el mateix lloc, la fàbrica viatja per tots els pobles i ciutats de la Terra. Hi ha dues persones que hi treballen: les més somniadores del món, és clar. Quan el temps no és l’adequat per a la formació dels núvols, elles comencen la seva feina: obren els sacs de farina màgica, la barregen amb ingredients secrets i especials i ho remenen amb cullerots de fusta fins que comença a sortir una mena de pols blanca i fina que surt volant per la finestra. Si mires el cel, pots veure aquells nuvolets que van canviant de forma i es mouen d’una banda a l’altra, si és de nit, els núvols de farina es converteixen en pols de somnis i esborren malsons, així tots els infants poden dormir tranquils i somniar coses dolces

Cançó a Joan Miró, per Miri4. (clica per sentir el programa de ràdio i l'entrevista sobre aquesta cançó)

CANÇÓ A JOAN MIRÓ
© Mireia Muñoz (lletra) / Manel Hernández (música)


Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh.

Va pintar tots els estels,
personatges amb tres pèls
i vols d’ocells que passegen
entre la Terra i el Cel

Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh

Llunes, punts, sols i planetes
i quadres plens d’estrelletes,
al taller pintava metres
d’escales, taques i lletres

Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor.
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh.

Blaus, vermells i verds i grocs
negres, blancs ,els seus colors.
Pintava sense cap por
per fer la vida millor.

Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh

Amb diferents materials
sorra, cordes, ferro i pals
va poder fer grans murals
i escultures sense igual.

Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor.
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh.