La castanyera i el drac (© il·lustració : Annie Wilkinson, © text: Mireia Muñoz)

Hi havia una vegada una castanyera que vivia amb el seu gat en una caseta molt bonica molt a prop dels boscos de Vallgorguina, plens de castanyers. Quan arribava la tardor, la castanyera i el mixet sortien plegats  a recollir bones castanyes per a torrar i la castanyera les venia a bon preu a la seva paradeta del poble. Tots els nens i nenes anaven a comprar aquelles castanyes calentetes embolicades en una paperina a la sortida de l’escola.

Però sabeu què va passar?, un dia el gat trapella jugant jugant va saltar sobre el fogó on la castanyera torrava les castanyes...i el fogó va caure, va rodolar pel terra i es va fer malbé...

El gat es va espantar amb aquell terrabastall de ferros i cendres del foc del dia abans i va córrer a amagar-se.

La castanyera va provar d’arreglar-ho, però el fogó era molt vell i amb el cop que havia patit s’havien trencat les potes que l’aguantaven i estava tot abonyegat... Ai, pobra castanyera!, ara com podria torrar les castanyes? Quin disgust tenia, només volia plorar...

Mentrestant va arribar a Vallgorguina un drac. Si,si, un drac que vivia en una cova, allà dalt de les muntanyes. Com que era molt tranquil i mai no es ficava en cap embolic ni sortia de les seves muntanyes, ningú no el coneixia. Però aquell dia va voler anar a estirar les cames.

Caminant, caminant va arribar fins on vivia la castanyera. Ella va parar de plorar, però es va espantar una mica. No passa cada dia que vingui un drac a casa teva...

El drac li va dir:

-“Hola senyora castanyera! No t’espantis, sóc un drac de pau, jo no faig mal a ningú. Avui he sortit a passejar i he arribat fins a casa teva. És molt bonica... Què et passa?,  no fas gaire bona cara...”

- “Hola drac!, encantada de conèixer-te.  Tinc un gatet trapella i jugant jugant ha trencat el meu fogó... I ara ja no podré torrar les castanyes que he collit del bosc... , els nens i nenes no les podran menjar quan surtin de l’escola... Estic molt trista!”

-“Que podem ser amics?”

-“Si, i tant!

-“Potser et podria ajudar”

-“No, no ho crec. El fogó no es pot arreglar de cap manera”

-“ Ja ho sé...però puc ajudar-te a torrar les castanyes”

-“I com ho faràs?, si et dic que el fogó no funciona”

-“Jo sóc un drac”

-“Ja ho veig”

-“Saps que els dracs podem treure foc pels queixals?”

-“Ai, a veure si em cremaràs alguna cosa... amb el foc no s´hi juga”

-“No pateixis, castanyera. Farem un cercle de pedres perquè el foc no surti d’aquí .Després posarem les castanyes al meu davant, i en un moment les hauré torrat”

I dit i fet. La castanyera, el drac i el gatet trapella ja s’havien fet amics, van fer un cercle de pedres i a dins hi van posar les castanyes que s’havien de torrar. Amb molt de compte el drac va bufar una mica i en un tres i no res havia torrat totes les castanyes.

Des d’aquell dia, cada tardor la castanyera de Vallgorguina ven les seves castanyes a la paradeta del poble i tothom fa cua per comprar-ne, perquè són les més bones de tota la contrada.  I no ho ha vist ningú, però tu i jo sabem que les castanyes les ha torrat el drac.

I amb la castanyera, el gat i el drac, aquest conte ja s’ha acabat.

(dedicat als nens i nenes de la classe dels dracs).

El somni de la mare Draga (© il·lustració de Mary Hall, © text de Mireia Muñoz)

Aquell dia era especial per a recordar com havia anat tot. Sort dels consells de la mare Draga! El drac volia fer-se famós i pensava que havia d’espantar la gent, fins i tot cruspir-se a algú i així seria respectat per tothom. Però la saviesa de la mare Draga era tan gran que no va dubtar ni un moment que li havia de fer cas. Ell , jove i impulsiu, hauria irromput enmig de la festa, cremant qualsevol cosa que trobés al seu pas perquè podia treure foc pels queixals, és clar. I segurament no se n’hauria sortit. La mare Draga li va explicar l’antiga llegenda, on el drac era dolent i afamat i va acabar abatut sota la llança d’un cavaller valent, i li va parlar d’altres coses més interessants: 
-"has d’estudiar, fill meu,  has d’aprendre idiomes i així podràs entendre’t amb diferents pobles de tot el món. Així arribaràs lluny, ja ho veuràs!"
I dit i fet, el jove drac va estudiar de valent i va aprendre a parlar en moltes llengües diferents,  llegia llibres i llibres i cada vegada era més savi. Va començar a escriure els seus propis textos i es va convertir en el drac escriptor més famós del món sencer. La mare Draga li recorda cada any quan arriba el dia de Sant Jordi i somnia el dia en què veurà el seu fill signant llibres al costat dels escriptors humans... però això encara ha d’arribar perquè els dracs encara que siguin pacífics, fan una mica de por a les persones... 

L'Illa dels Somnis Increïbles (© il·lustració de Noopur Thakur, © text de Mireia Muñoz)

Quan els homes i les dones van deixar de somiar, la majoria dels dracs havien desaparegut de la Terra, o això semblava. En realitat només s’havien traslladat i ara vivien en un altre lloc, lluny de les persones que s’entossudien a pensar que eren malignes i que mai podrien ser amics.

S’havien fet una illa màgica a la seva mida: l’Illa dels Somnis Increïbles. Allà convivien pacíficament amb les bruixes i bruixots de bon cor i no havien tingut mai cap problema. Cadascú tenia una tasca a fer i tot funcionava de meravella.

Un bon dia, el Drac Blavós va voler anar a veure món. Va sortir de matinada, quan els altres encara estaven dormint i va deixar una nota:

“Bon dia amics, he decidit anar a veure món més enllà de l’Illa dels Somnis Impossibles. No patiu, tornaré aviat i us explicaré la meva aventura. La Bruixa Alquímia m’ha regalat una ampolleta de gotes màgiques que em faran invisible als ulls dels humans, així no em descobriran.

Un petó a tothom,

 El Drac Blavós”

Tothom sabia que allò era veritat. L’Alquímia era molt bona fent experiments i si havia inventat unes gotes que et feien invisible, segur que funcionarien molt bé.

El Drac Blavós va estar set dies i set nits de viatge i va aprendre moltes coses. Quan va tornar, va explicar que hi havia humans que encara sabien somiar: els nens i les nenes. Els dracs es van posar molt contents i des d’aleshores cada primavera els conviden a jugar a l’Illa dels Somnis Increïbles.