L’Enriqueta feia anar les agulles de fer mitja: “un punt del dret, un punt del revés, un punt del dret...”De vegades estava tan concentrada en els punts que no se’n recordava de res més: ni anava a comprar, ni feia el dinar, ni mirava el rellotge. Els veïns, que ja la coneixien, li portaven coses:
-“Tingui senyora Enriqueta, unes croquetes boníssimes acabades de fer”
L’Enriqueta els ho agraïa obsequiant-los amb un jersei, uns guants, una bufanda,...
Un dia el gat tenia tanta gana que va començar a buscar coses per a omplir la panxa, però no va trobar res i finalment, queixalada ve queixalada va, es va cruspir la ràdio de la cuina. I des d'aleshores, es passa tot el dia ballant pel menjador al ritme de la música que misteriosament surt de les seves orelles.
- “Elvis,ets un gat-músic!, com ho fas això?”
Ai, si l’Enriqueta ho sabés...
