diumenge, 18 gener de 2015

El berenar (un conte matemàtic). (@ Il·lustració de Kim Geyer, text de Mireia Muñoz)

Aquell dia, la Rita va convidar els seus amics Pau i Olívia, a fer galetes i berenar a casa seva. Tots tres eren molt bons amics i sempre anaven plegats a tot arreu.
Quan van arribar a casa de la Rita, van pensar que necessitarien  davantals per a no embrutar-se la roba. Però quants? ...
Exacte!: un per a l’Olívia, un altre per a en Pau i un altre més per a la Rita. Eren tres. Els van trobar dins d’un calaix, a la cuina. Es van rentar bé les mans i van començar a preparar les galetes.
Els pares de la Rita havien deixat els ingredients preparats:
.-100 grams de mantega
.- 100 grams de sucre
.- 300 grams de farina
.- Un ou
Van agafar un bol i hi van barrejar tots els ingredients. Primer, l’Olívia hi va posar el sucre i en Pau hi va afegir una mica de farina, després la Rita hi va posar l’ou. Després en Pau hi va posar la mantega i va remenar quatre vegades amb una cullera de fusta (una, dues, tres, quatre), l’Olívia hi va posar una mica més de farina, però no tota, i van remenar tres vegades més (una, dues, tres), i la Rita va acabar d’abocar la farina que quedava i va remenar moltes vegades (una, dues, tres, quatre, cinc, sis...) Tot ben barrejat.  Van deixar la cullera i van acabar de barrejar els ingredients amb les mans. Van fer una massa.
Per fer les galetes, s’havien de repartir la massa. Quants trossos havien de fer?
Doncs si, ho has encertat!: un tros per a la Rita, un tros per a en Pau i un altre tros per a l’Olívia. Tres. Cadascú va fer una bola i després la van aixafar a sobre de la taula. Tenien tres motlles de diferents formes : un quadrat, un cercle i un triangle.
L’Olívia va fer tres triangles (un, dos, tres), en Pau va fer tres cercles (un, dos, tres), i la Rita va fer tres quadrats (un, dos, tres). Aleshores el pare de la Rita els va ajudar una mica i va posar les galetes al forn. De seguida estarien fetes!
Els tres amics es van anar a rentar les mans i van jugar una mica mentre es feien les galetes.
Al cap de poca estona, el pare de la Rita va treure les galetes del forn i les va deixar refredar sobre el marbre de la cuina .
Quan els tres amics van anar a buscar les galetes, la Rita es va posar a plorar: els seus quadrats s’havien cremat i no se’ls podia menjar!. Pobra Rita, ara no tenia galetes per berenar.
En Pau va tenir una gran idea: li donaria una galeta de les seves i així la Rita també podria berenar.
L’Olívia tenia tres galetes, en Pau dues i la Rita una. Ai!, potser es quedaria amb gana, oi?.  Com ho podrien arreglar? Potser podrien fer que tots tinguessin la mateixa quantitat de galetes?
Van estar pensant: què passaria si en Pau li donava una altra galeta a la Rita?..., i si la Rita li donava una galeta a l’Olívia?... I si l’Olívia li donava una galeta a en Pau?...

 Fantàstic!, entre tots havien trobat la solució i ara tots en tenien igual.  
Endevines com ho van fer? Saps quantes galetes es va menjar cadascú?

Els pares de la Rita es van posar tant contents que els van donar una presa de xocolata i un got de suc a cadascú.








dimecres, 31 desembre de 2014

FELIÇ 2015 (©il·lustració Edgar Ramírez, guió Mireia Muñoz)

Per un 2015 positiu,  ple de pau, salut, amistat, amor  i noves il·lusions. Desitjo que es compleixin els vostres somnis i desitjos . Feliç any nou!!!

diumenge, 16 novembre de 2014

En Coloraina i la Lluna (per Miri4, il·lustració de Yorgos Sgouros)

El trapella d’en  Coloraina sempre feia tard. Sempre, sempre, sempre. Eren tantes les coses que li cridaven l’atenció! Tenia molta feina: si venien núvols de tempesta, corria a protegir les entrades del cau dels conills perquè hi havia llodrigons acabats de néixer i segur que s’espantarien; si començaven a créixer les cireretes d’arboç, collia les més dolces i les deixava d’amagatotis a la porta de les cases dels nens i nenes del poble per veure’ls somriure, si trobava  gotes de rosada les recollia en una ampolleta i en feia colònia per a la mare. Si sortia el sol després de la pluja, anava a dalt del turó a contemplar els colors de l’arc de sant Martí, jugava amb les cries dels animalons del bosc, prenia la mel que li donaven les abelles i la duia a l’escola dels follets per convidar-los a esmorzar, li cantava cançons a la Lluna,  saltava els bassals i s’enfilava als arbres per veure el paisatge. S’entretenia amb qualsevol cosa i per això no arribava mai a l’hora. Feia tard a l’escola, feia tard a dinar, feia tard a les trobades de follets del bosc... Per això ningú el va trobar a faltar a la festa de la tardor, segur que arribaria tard. Però passava l’estona i en Coloraina no arribava. Tothom es va enfadar, pensant que no se n’havia recordat. Però la veritat era una altra. Ell tenia bon cor i volia ajudar a tothom.
 Aquell dia tenia un problema, anava corrent, com sempre perquè s’havia entretingut massa estona i volia arribar a la Festa. Va voler passar per un camí més curt i  no va veure la gran teranyina que li barrava el pas. S’hi va quedar ben enganxat! Pobre Coloraina! No podia escapar-se... L’Aranyota Negra es fregava les potes i reia com si fos una bruixa. Se’l menjaria per esmorzar. Quina por tenia el pobre follet... Ai, ai, ai, Coloraina, què despistat! I ara què faig?, mmm... En Coloraina es posa a xiular una dolça cançó que fa adormir l’Aranyota Negra. I la Lluna reconeix la melodia del seu amic i s’adona del perill que corre. Aleshores pensa que l’ha d’ajudar. Però com?. Pensa, Lluna, pensa!
Mentrestant la Festa de la Tardor s’acabava i els amics reunits allà començaven a marxar. La Lluna té una gran idea: comença a fer pampallugues per a cridar l’atenció. Els petits follets la veuen i diuen:
-Què fa la Lluna?- diu l’Ulleres
-Potser està refredada – diu l’Herbetes
-Potser ens vol dir alguna cosa... – diu el Pensament
- A veure..., si! Ens envia un missatge en codi Morse!- diu en Setciències
- Com?
-Si, el codi morse és una manera d’enviar missatges. Combina senyals llargs i curts que signifiquen lletres, números o colors... A veure: un senyal curt és una E,  un llarg, un curt, és una N,... un llarg, un curt, un altre llarg un altre curt, la C...
. -.  -.-. --- .-.. --- .-. .-.. -.  .-   . -.  .--. .  .-. .. .-.. .-..
En   C O   L  O  R A  I   N A     EN  P  E R  I  L  L

-          -Ostres!, en Coloraina!, hem d’ajudar-lo!

Quan els follets van rebre el missatge de la Lluna, van trobar en Coloraina, cansat de xiular per fer dormir l’Aranyota Negra i molt espantat. Tots sense fer soroll van fer mans i mànigues per desenganxar el seu amic de la teranyina, amb molta cura i sense fer fressa  van anar tallant els fils que l’empresonaven fins que el van poder alliberar i van marxar cap a casa.

-        -  Ai! Moltes gràcies a tots! Em sembla que a partir d’ara aniré més amb compte...- va dir en Coloraina

Quantes abraçades i quants petons! Aquella nit en Coloraina es va adormir amb un somriure als llavis, content de tenir tants  amics, i la Lluna va brillar amb més força.

dimecres, 8 octubre de 2014

Tira còmica setembre (il·lustracions d'Edgar Ramírez, guió de Mireia Muñoz)



(Aquesta és la tira còmica corresponent al mes de setembre. Perdoneu el retard.)

diumenge, 28 setembre de 2014

Cançó del linx (© Mireia Muñoz)



EL LINX  (Mireia Muñoz)

JO SÓC EL LINX, LINX, LINX
SÓC UN FELÍ, FE-LÍ!
M’ASSEMBLO ALS GATS, GATS, GATS
SOM PARENTS LLUNYANS, LLUNYANS!

TINC TAQUES A LA MEVA PELL
I A LES ORELLES UN PINZELL.
BARBES I BIGOTIS MOLT LLARGS
I POTES FORTES PER A SALTAR.

M’AGRADA VIURE A DINS DEL BOSC
VAIG A CAÇAR QUAN ES FA FOSC,
NO FAIG SOROLL EN CAMINAR
DE DIA EM POSO A DESCANSAR.

https://www.youtube.com/watch?v=TdGBGuBjCSo


dissabte, 12 juliol de 2014

PREMI DARDOS


Publico aquesta entrada per a comunicar-vos que he estat nominada al Premi Dardos, un premi que valora la tasca dels bloggers i bloggeres.
Moltes gràcies a l'Edgar, del blog La màgia de les lletres, per haver pensat en mi.

NORMES:
1.- Fer una entrada dient que has rebut el Premi
2.- Fer-te seguidor del blog que t'ha nominat
3.- Nominar 10 bloggers perquè segueixin la cadena.

BLOGS NOMINATS:
1.- EI d'Educació infantil, per compartir bones idees (http://eideducacioinfantil.blogspot.com.es/)
2.- Imagina per la difusió de la literatura infantil i juvenil i la defensa de la llengua  (http://imagina-lij.blogspot.com.es/)
3.- Fons d'armari, pels relats que m'agrada llegir (http://fonsdarmari.blogspot.com.es/)
4.- Idees magistrals, pel gran treball que hi ha al darrere i les bones idees que s'hi troben (http://ideesmagistrals.blogspot.com.es/)
5.- El petit tresor , pels molts petits tresors que s'hi troben (http://elpetittresor.blogspot.com.es/)
6.- A l'Edgar Ramírez, il·lustrador infantil (http://www.ilustralo.com/)
7.-  A en Sergi Oset del blog la meva perdició( http://lamevaperdicio.blogspot.com.es/)
8.- A la Marta Pérez i Sierra, del blog Didalet d'Ivori (http://didaletdivori.blogspot.com.es/)
9.- A l'Edgar Cotes, jove promesa de la literatura catalana (http://lamagiadeleslletres-cat.blogspot.com.es/)
10.- i evidentment, a tots els tuiterats (http://tuiteratsultradimensionals.blogspot.com.es/)

diumenge, 22 juny de 2014

Focs artificials (per Miri4, il·lustració de Louise Gardner)

Se’ls feia estrany passar les vacances escolars a Austràlia. El mateix dia que acabaren el curs, varen fer les maletes i cap a l’aeroport falta gent! La mare havia rebut una oferta de treball molt important i havien d’anar-hi el més aviat possible tot i que tornarien a l’inici del nou curs escolar. L’Ona i en Jan no s’ho podien creure: allà no celebraven la revetlla de sant Joan, i a més a més feia un fred que pelava. A Austràlia comença l’hivern quan a Europa comença l’estiu. Però després de sopar el pare els va fer sortir al jardí, on va encendre un munt de petards i coets que havia amagat entre l’equipatge. Quina sorpresa! Per primera vegada a la vida l’Ona, en Jan i un nou amic que havien fet a l’hotel, en Paul, van celebrar l’arribada del fred amb focs artificials.