Sempre m’han agradat els estels.
Els veia des de la finestra quan el petit de la casa ja s’havia adormit, o des
del menjador si s’adormia al sofà. Però ara ja s’ha fet gran i no em necessita
per anar a dormir. He sortit sense fer soroll, he respirat ben a fons i m’he
quedat embadalit veient com brillen en la nit. Els he demanat un desig bonic i
els he enviat un petó de peluix. Ara tornaré a l’habitació, i dormiré feliç al
cistell de les joguines. Veure els estels és tan bonic i tan màgic com quan et fan una abraçada.
4 comentaris:
Feia temps que no llegia contes teus, que els trobo molt bonics i aquest de l'osset que li agrada mirar les estrelles, és molt tendre...
Que tinguis un Any Nou amb molta inspiració i molts moments feliços.
Moltes gràcies, M. Roser!
Tens raó, feia massa temps que no escrivia...ha estat un any intens...
Molt bon any nou per a tu i els teus!!!
^-^
Mireia ets una artista...sempre és un plaer llegir les teves històries!!
Aquesta és molt dolceta!!
Que la llum del Nadal t'acompanyi tot l'any!!
Un petonet!!
Moltes gràcies, Elena! Que tinguis molt bon any 2019!!!
Publica un comentari a l'entrada