diumenge, 30 de desembre de 2018

L'osset i els estels (©il·lustració de Claudia Gadotti, © text de Mireia Muñoz)


Sempre m’han agradat els estels. Els veia des de la finestra quan el petit de la casa ja s’havia adormit, o des del menjador si s’adormia al sofà. Però ara ja s’ha fet gran i no em necessita per anar a dormir. He sortit sense fer soroll, he respirat ben a fons i m’he quedat embadalit veient com brillen en la nit. Els he demanat un desig bonic i els he enviat un petó de peluix. Ara tornaré a l’habitació, i dormiré feliç al cistell de les joguines. Veure els estels és tan bonic i  tan màgic com quan et fan una abraçada.

4 comentaris:

M. Roser ha dit...

Feia temps que no llegia contes teus, que els trobo molt bonics i aquest de l'osset que li agrada mirar les estrelles, és molt tendre...
Que tinguis un Any Nou amb molta inspiració i molts moments feliços.

+3 MIRIQUATRE ha dit...

Moltes gràcies, M. Roser!
Tens raó, feia massa temps que no escrivia...ha estat un any intens...

Molt bon any nou per a tu i els teus!!!
^-^

Elena ha dit...

Mireia ets una artista...sempre és un plaer llegir les teves històries!!
Aquesta és molt dolceta!!
Que la llum del Nadal t'acompanyi tot l'any!!
Un petonet!!

+3 MIRIQUATRE ha dit...

Moltes gràcies, Elena! Que tinguis molt bon any 2019!!!