En Tastaneu era un noiet
llarg i prim com un filferro. Durant l’època de calor, gairebé no sortia de
casa. El sol i l’escalfor dels seus rajos li prenien totes les energies, anava
i tornava de l’escola, ajudava una miqueta a casa, menjava un poquet i dormia
molt. L’hivern era la seva estació de l’any
preferida. Quan començava el fred, ell esperava el cap de setmana, es posava la
gorra i la bufanda de ratlletes que li havia fet la iaia i sortia a caminar cap
a les muntanyes. Esperava les primeres nevades i obria bé la boca per assaborir el gust fresc
de la neu. Al cap d’una estona tornava a
casa molt content. Tots els nens i nenes esperaven l’arribada d’en Tastaneu i seien
al seu voltant, a prop de la llar de foc, per a escoltar les mil
històries que segons ell li deien les volves de neu que queien a poc a poc: que
si aquell hivern seria més fred, que si els Reis Mags ja estaven preparant el
seu llarg viatge, que si els animals del bosc ja tenien provisions per al temps
fred i es preparaven per a hivernar als seus caus... “En Tastaneu és el millor
narrador d’històries d’hivern”, deien. I ell se sentia satisfet.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hivern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hivern. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 de desembre del 2015
En Tastaneu (© il·lustració de Gary Swift, © text de Mireia Muñoz)
En Tastaneu era un noiet
llarg i prim com un filferro. Durant l’època de calor, gairebé no sortia de
casa. El sol i l’escalfor dels seus rajos li prenien totes les energies, anava
i tornava de l’escola, ajudava una miqueta a casa, menjava un poquet i dormia
molt. L’hivern era la seva estació de l’any
preferida. Quan començava el fred, ell esperava el cap de setmana, es posava la
gorra i la bufanda de ratlletes que li havia fet la iaia i sortia a caminar cap
a les muntanyes. Esperava les primeres nevades i obria bé la boca per assaborir el gust fresc
de la neu. Al cap d’una estona tornava a
casa molt content. Tots els nens i nenes esperaven l’arribada d’en Tastaneu i seien
al seu voltant, a prop de la llar de foc, per a escoltar les mil
històries que segons ell li deien les volves de neu que queien a poc a poc: que
si aquell hivern seria més fred, que si els Reis Mags ja estaven preparant el
seu llarg viatge, que si els animals del bosc ja tenien provisions per al temps
fred i es preparaven per a hivernar als seus caus... “En Tastaneu és el millor
narrador d’històries d’hivern”, deien. I ell se sentia satisfet.
dissabte, 18 de desembre del 2010
Una estona d'hivern (per Miri4, il·lustració de Rachelle Anne Miller)
A la meva àvia no li agrada que arribi l’ hivern, diu que té massa fred i no vol anar a passeig. Si jo pogués fer nevar a l’època del bon temps, ho faria. Portaria el fred només una estona (i avisaria a l’àvia que no sortís de casa). Enviaria els núvols més enllà de les muntanyes a recollir aigua de rius o mars, i faria que el vent els portés al meu poble. M’agradaria que l’aire fred de l’ hivern convertís l’aigua en neu i el riu tot congelat esdevindria una pista de patinatge perfecta .Amb el moviment dels meus braços la neu sabria quan hauria de caure i podria ballar amb els meus patins sota una suau carícia de cristalls blancs i freds. Més tard, ja podria tornar el bon temps. Em trauria els patins, els guants i la roba d’abric i aniria al parc a berenar (i aleshores l’àvia em podria acompanyar)... De tota manera, a mi sí que m’agrada l’ hivern!.
dijous, 9 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)