El somni de la mare Draga (© il·lustració de Mary Hall, © text de Mireia Muñoz)

Aquell dia era especial per a recordar com havia anat tot. Sort dels consells de la mare Draga! El drac volia fer-se famós i pensava que havia d’espantar la gent, fins i tot cruspir-se a algú i així seria respectat per tothom. Però la saviesa de la mare Draga era tan gran que no va dubtar ni un moment que li havia de fer cas. Ell , jove i impulsiu, hauria irromput enmig de la festa, cremant qualsevol cosa que trobés al seu pas perquè podia treure foc pels queixals, és clar. I segurament no se n’hauria sortit. La mare Draga li va explicar l’antiga llegenda, on el drac era dolent i afamat i va acabar abatut sota la llança d’un cavaller valent, i li va parlar d’altres coses més interessants: 
-"has d’estudiar, fill meu,  has d’aprendre idiomes i així podràs entendre’t amb diferents pobles de tot el món. Així arribaràs lluny, ja ho veuràs!"
I dit i fet, el jove drac va estudiar de valent i va aprendre a parlar en moltes llengües diferents,  llegia llibres i llibres i cada vegada era més savi. Va començar a escriure els seus propis textos i es va convertir en el drac escriptor més famós del món sencer. La mare Draga li recorda cada any quan arriba el dia de Sant Jordi i somnia el dia en què veurà el seu fill signant llibres al costat dels escriptors humans... però això encara ha d’arribar perquè els dracs encara que siguin pacífics, fan una mica de por a les persones...