diumenge, 18 de gener de 2015

El berenar (un conte matemàtic). (@ Il·lustració de Kim Geyer, text de Mireia Muñoz)

Aquell dia, la Rita va convidar els seus amics Pau i Olívia, a fer galetes i berenar a casa seva. Tots tres eren molt bons amics i sempre anaven plegats a tot arreu.
Quan van arribar a casa de la Rita, van pensar que necessitarien  davantals per a no embrutar-se la roba. Però quants? ...
Exacte!: un per a l’Olívia, un altre per a en Pau i un altre més per a la Rita. Eren tres. Els van trobar dins d’un calaix, a la cuina. Es van rentar bé les mans i van començar a preparar les galetes.
Els pares de la Rita havien deixat els ingredients preparats:
.-100 grams de mantega
.- 100 grams de sucre
.- 300 grams de farina
.- Un ou
Van agafar un bol i hi van barrejar tots els ingredients. Primer, l’Olívia hi va posar el sucre i en Pau hi va afegir una mica de farina, després la Rita hi va posar l’ou. Després en Pau hi va posar la mantega i va remenar quatre vegades amb una cullera de fusta (una, dues, tres, quatre), l’Olívia hi va posar una mica més de farina, però no tota, i van remenar tres vegades més (una, dues, tres), i la Rita va acabar d’abocar la farina que quedava i va remenar moltes vegades (una, dues, tres, quatre, cinc, sis...) Tot ben barrejat.  Van deixar la cullera i van acabar de barrejar els ingredients amb les mans. Van fer una massa.
Per fer les galetes, s’havien de repartir la massa. Quants trossos havien de fer?
Doncs si, ho has encertat!: un tros per a la Rita, un tros per a en Pau i un altre tros per a l’Olívia. Tres. Cadascú va fer una bola i després la van aixafar a sobre de la taula. Tenien tres motlles de diferents formes : un quadrat, un cercle i un triangle.
L’Olívia va fer tres triangles (un, dos, tres), en Pau va fer tres cercles (un, dos, tres), i la Rita va fer tres quadrats (un, dos, tres). Aleshores el pare de la Rita els va ajudar una mica i va posar les galetes al forn. De seguida estarien fetes!
Els tres amics es van anar a rentar les mans i van jugar una mica mentre es feien les galetes.
Al cap de poca estona, el pare de la Rita va treure les galetes del forn i les va deixar refredar sobre el marbre de la cuina .
Quan els tres amics van anar a buscar les galetes, la Rita es va posar a plorar: els seus quadrats s’havien cremat i no se’ls podia menjar!. Pobra Rita, ara no tenia galetes per berenar.
En Pau va tenir una gran idea: li donaria una galeta de les seves i així la Rita també podria berenar.
L’Olívia tenia tres galetes, en Pau dues i la Rita una. Ai!, potser es quedaria amb gana, oi?.  Com ho podrien arreglar? Potser podrien fer que tots tinguessin la mateixa quantitat de galetes?
Van estar pensant: què passaria si en Pau li donava una altra galeta a la Rita?..., i si la Rita li donava una galeta a l’Olívia?... I si l’Olívia li donava una galeta a en Pau?...

 Fantàstic!, entre tots havien trobat la solució i ara tots en tenien igual.  
Endevines com ho van fer? Saps quantes galetes es va menjar cadascú?

Els pares de la Rita es van posar tant contents que els van donar una presa de xocolata i un got de suc a cadascú.








9 comentaris:

Miri Quatre ha dit...

La gràcia és que podem anar variant el nombre de nens i de galetes, sempre ha de ser igual el nombre de nens (n) que el nombre de galetes que fa cadascú (n). A un d'ells se li cremen totes i cadascú li dóna una galeta. Al final tots tenen el nombre de galetes que han fet menys una (n-1)

Miquel ha dit...

Molt bé ¡¡
Salut

Miri Quatre ha dit...

Gràcies Miquel!
Bon any!

m.àngels ha dit...

M'agrada molt!
Felicitats!!
Amb el teu permís me'l guardo com a recurs matemàtic per fer servir a l'aula.
Gràcies per compartir-lo.
Una abraçada.
MªÀngels.

Miri Quatre ha dit...

Gràcies M. Àngels!
I tant que el pots fer servir. I si vols fer les galetes, amb la recepta del conte surten unes 55 galetes petites (més o menys). Per saber quantes galetes necessites has de multiplicar el nº d'infants que participen en la història per ell mateix ;-) .

Elena ha dit...

Molt bé Mireia!! Ets una artista!!

Miri Quatre ha dit...

Gràcies Elena, celebro que t'agradi :-)

pons007 ha dit...

això sempre i quan tots els nens siguin altruistes i vulguin donar una de les seves galetes

Miri Quatre ha dit...

Cal ensenyar els nens i nenes a compartir; l'altruisme és un valor que s'ha de treballar. (Potser un dia li tocaran les galetes cremades al nen/a que no vol compartir i li agradarà que els seus companys li donin una galeta ;-) )