diumenge, 11 d’octubre de 2015

EL BON PENSADOR DEL BOSC (© il·lustració de Stephanie Strickland, © text de Mireia Muñoz)

Hi havia una vegada un cargol molt espavilat que vivia en un bosquet tranquil als afores de la ciutat. Era un lloc molt bonic i verd, ple de plantes, arbres, bolets, i molts animalons. Però hi havia un problema. Algunes plantes que estaven tristes perquè de vegades els animals sense voler les trepitjaven i les aixafaven com una coca. Van decidir convocar un concurs d’idees brillants i qui tingués la millor pensada guanyaria la corona de bon pensador del bosc. El cargol, que era molt llest, va tenir una gran  idea i va decidir marcar el camí per on es podia passar sense perill de fer malbé les plantes. A tothom li va semblar molt bé i des d’aquell dia el cargol es passeja content per aquell bosc lluint una bonica corona daurada, i s’encarrega d’ajudar a buscar solucions a les dificultats que puguin tenir els seus companys.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Molt bonic.
Se lo leeré a mi nieto.
Una abraçada.
Salut

Miri Quatre ha dit...

Moltes gràcies, Miquel!