Enlloc de menjar sardines, a la boca duia un os.
No caçava ratolins, sinó mosques o mosquits
i a l’hora de passejar, no volia miolar.
Era un gat original, no n’hi havia cap d’igual
i sentir-se diferent no el feia pas ser dolent.
Els seus amics eren gats, i amb gossos també hi tenia
amistat.
Era un gos a dins d’un gat, un gatgos , mig gos, mig
gat.
4 comentaris:
és un conte molt simpàtic. Felicitats! :-)
Moltes gràcies!
ADORO ELS gATSGOSSOS I gOSSOSGATS
Són fantàstics! ^-^
Gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada