Música encantada (per Miri4, il·lustració de Lucia Mongioj)

Plegava de la feina i a mitja tarda arribava a casa. Es posava el vestit de tons daurats. El temps començava a canviar i als vespres feia fred. Els nens i nenes l’esperaven a la sala amb les seves famílies. Ella caminava amb parsimònia i s’asseia al seu davant. Aleshores treia la flauta blava i la seva música encantava els oients, traslladant-los a un món ple de meravelles. Tothom quedava bocabadat i ningú no es movia fins que el concert arribava al final. En acabar, tots havien oblidat les seves diferències i els seus problemes els semblaven més petits. Grans i petits sortien tranquils i plens de pau, i amb ganes de tirar endavant els seus projectes respectant els dels altres.