dissabte, 23 d’octubre de 2010

Sensació de tardor, per Miri4 (il·lustració de Phyllis Harris)

Les percepcions que li arribaven a través dels sentits, l’aire fresquet, l’olor de la terra quan acabava de ploure i la sensació cruixent que notava en trepitjar les fulles seques li anunciava l’arribada de la tardor, la seva estació preferida. No feia ni massa fred ni massa calor. Podia posar-se aquella jaqueta de tacte suau que la protegia del vent i sortir a la prada a fer volar les fulles que queien dels arbres. La Jana tancava els ulls , cantava, ballava, somreia.  De vegades anava al bosc que hi havia a prop de la casa amb el seu gos i s’imaginava que era una castanyera que collia castanyes amb els seus guants gruixuts, havia d’anar amb compte amb la clofolla de punxes. Era emocionant veure com gaudia de cada moment amb aquella intensitat i alegria.  Quan arribava la tardor, la Jana se sentia la nena més feliç del món.

5 comentaris:

Miquel ha dit...

molt bonic ¡

Miri4 ha dit...

Gràcies, Miquel!

fanal blau ha dit...

Felicitats Miri4, pel conte i per l'any :) i que en siguin + de tres!

Sílvia ha dit...

Moltíssimes felicitats per l'any de blog! Segur que ha sigut un any molt intens i profitós, amb molta feina però que t'acaba compensant i moooooolt!
Molts petons!

Miri4 ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'animen molt!.