- Puc demanar una mascota? –diu la Júlia
- Qui en tindrà cura?- diu el pare.
- Quan l’haguem de rentar, com ho farem?, qui la durà al veterinari?- pregunta la mare..
- A casa, teniu poc espai i moltes coses, pot fer malbé els mobles...- pensa l’àvia.
- mmm..., viurà al jardí, i menjarà fulles, i es dutxarà sola, i vindrà a veure-la la Meritxell que és la germana del meu amic Bernat i és veterinària, i...em farà de cangur!- respon la Júlia.
- Una mascota així no existeix- diu l’avi
- Si que existeix!. Ja he pensat el nom que li posaré, es dirà Samba.
- Au vinga, deixa’t estar de bajanades!. Si trobes aquesta mascota tan fantàstica, ja la pots incloure en la carta als Reis – diu el pare, pensant que és impossible trobar una mascota com aquella...
I la Júlia escriu: Estimats Reis, m’agradaria tenir una elefanta.
2 comentaris:
que bárbara ¡¡¡¡
:-)
Publica un comentari a l'entrada