dijous, 15 de desembre de 2011

ESTELS (per Miri4, il·lustració de Sophie Keen)


Sempre li havien semblat màgics, tant brillants i bonics. Tots sabien on havien d’estar, i passés el què passés, mai deixaven el seu lloc. Pensava com seria de meravellós poder entendre el seu llenguatge silenciós i conèixer així tots els misteris de l’Univers.  Li agradaria veure’ls de més a prop per  tal de percebre la seva escalfor i veure el seu color, no tots eren iguals. De gran, volia ser científica per a dedicar-se a estudiar les constel·lacions i els astres. Cada nit abans d’anar a dormir, la Nina mirava els estels i somniava desitjos amb esperança.

2 comentaris:

Joel Artigas ha dit...

Molt bonic! Sempre és bo tenir esperances i desitjos. Gràcies per compartir aquest conte amb nosaltres.

Salutacions!

Miri4 ha dit...

Gràcies, Joel!