Sempre li havien semblat màgics, tant brillants i bonics. Tots sabien on havien d’estar, i passés el què passés, mai deixaven el seu lloc. Pensava com seria de meravellós poder entendre el seu llenguatge silenciós i conèixer així tots els misteris de l’Univers. Li agradaria veure’ls de més a prop per tal de percebre la seva escalfor i veure el seu color, no tots eren iguals. De gran, volia ser científica per a dedicar-se a estudiar les constel·lacions i els astres. Cada nit abans d’anar a dormir, la Nina mirava els estels i somniava desitjos amb esperança.
2 comentaris:
Molt bonic! Sempre és bo tenir esperances i desitjos. Gràcies per compartir aquest conte amb nosaltres.
Salutacions!
Gràcies, Joel!
Publica un comentari a l'entrada