diumenge, 29 d’octubre de 2017

La castanyera i el drac (© il·lustració : Annie Wilkinson, © text: Mireia Muñoz)

Hi havia una vegada una castanyera que vivia amb el seu gat en una caseta molt bonica molt a prop dels boscos de Vallgorguina, plens de castanyers. Quan arribava la tardor, la castanyera i el mixet sortien plegats  a recollir bones castanyes per a torrar i la castanyera les venia a bon preu a la seva paradeta del poble. Tots els nens i nenes anaven a comprar aquelles castanyes calentetes embolicades en una paperina a la sortida de l’escola.

Però sabeu què va passar?, un dia el gat trapella jugant jugant va saltar sobre el fogó on la castanyera torrava les castanyes...i el fogó va caure, va rodolar pel terra i es va fer malbé...

El gat es va espantar amb aquell terrabastall de ferros i cendres del foc del dia abans i va córrer a amagar-se.
La castanyera va provar d’arreglar-ho, però el fogó era molt vell i amb el cop que havia patit s’havien trencat les potes que l’aguantaven i estava tot abonyegat... Ai, pobra castanyera!, ara com podria torrar les castanyes? Quin disgust tenia, només volia plorar...

Mentrestant va arribar a Vallgorguina un drac. Si,si, un drac que vivia en una cova, allà dalt de les muntanyes. Com que era molt tranquil i mai no es ficava en cap embolic ni sortia de les seves muntanyes, ningú no el coneixia. Però aquell dia va voler anar a estirar les cames.
Caminant, caminant va arribar fins on vivia la castanyera. Ella va parar de plorar, però es va espantar una mica. No passa cada dia que vingui un drac a casa teva...

El drac li va dir:
-“Hola senyora castanyera! No t’espantis, sóc un drac de pau, jo no faig mal a ningú. Avui he sortit a passejar i he arribat fins a casa teva. És molt bonica... Què et passa?,  no fas gaire bona cara...”
- “Hola drac!, encantada de conèixer-te.  Tinc un gatet trapella i jugant jugant ha trencat el meu fogó... I ara ja no podré torrar les castanyes que he collit del bosc... , els nens i nenes no les podran menjar quan surtin de l’escola... Estic molt trista!”
-“Que podem ser amics?”
-“Si, i tant!
-“Potser et podria ajudar”
-“No, no ho crec. El fogó no es pot arreglar de cap manera”
-“ Ja ho sé...però puc ajudar-te a torrar les castanyes”
-“I com ho faràs?, si et dic que el fogó no funciona”
-“Jo sóc un drac”
-“Ja ho veig”
-“Saps que els dracs podem treure foc pels queixals?”
-“Ai, a veure si em cremaràs alguna cosa... amb el foc no s´hi juga”
-“No pateixis, castanyera. Farem un cercle de pedres perquè el foc no surti d’aquí .Després posarem les castanyes al meu davant, i en un moment les hauré torrat”

I dit i fet. La castanyera, el drac i el gatet trapella ja s’havien fet amics, van fer un cercle de pedres i a dins hi van posar les castanyes que s’havien de torrar. Amb molt de compte el drac va bufar una mica i en un tres i no res havia torrat totes les castanyes.

Des d’aquell dia, cada tardor la castanyera de Vallgorguina ven les seves castanyes a la paradeta del poble i tothom fa cua per comprar-ne, perquè són les més bones de tota la contrada.  I no ho ha vist ningú, però tu i jo sabem que les castanyes les ha torrat el drac.

I amb la castanyera, el gat i el drac, aquest conte ja s’ha acabat.

(dedicat als nens i nenes de la classe dels dracs).

2 comentaris:

Ana ha dit...

Quin conte més bonic! Molt original!

Miri Quatre ha dit...

Moltes gràcies!