Avui m’han renyat, encara no sé ben bé per quin motiu. Jo era a la cuina i mirant el fons de la galleda d’aigua, hi he vist un gos. Li he bordat, perquè aquella era la meva galleda per si tinc set, i ell m’ha bordat també. Com més m’enfadava jo, més s’enfadava ell. Al final li he fet un bon cop a la galleda amb les potes del davant i l’he fet rodolar per terra. El gos ha marxat, però tota l’aigua ha sortit...:
-Però què fas, Nina?. Passa cap allà, surt!. Quin mullader!. L’has feta bona!, això no es fa!. Fora!- deia la mestressa.
He fugit corrents i he trobat la Dolça. M’ha fet una abraçada d’aquelles tan màgiques i m’he sentit molt millor. Ella li ha explicat a la seva mare el què havia passat i totes dues han començat a riure divertides i a acaronar-me el cap. De vegades a les persones no les acabo d’entendre jo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada