Des de ben petit, es delia per aprendre-ho tot. Va començar a llegir abans que ningú, i cada dia sorprenia als altres amb les seves explicacions sobre qualsevol cosa. Per això li van posar el sobrenom de Setciències. Era el gripau més savi del món. Mentre els altres gripaus raucaven al sol i es capbussaven al llac, en Setciències estudiava. El saber no ocupa lloc, deia, però els seus companys se’n reien. Havia fet amistat amb una granoteta verda enamorada de la música, que vivia al llac i acostumaven a berenar plegats, xerraven i xalaven fins que es feia fosc. Quan es van fer grans van decidir formar una família i van tenir molts fills, tots aprenien moltes coses. La granoteta els ensenyava música, i van aconseguir convertir en cançons tota la saviesa d’en Setciències. I ara totes les granotes rauquen aquelles cançons a la lluna les nits de primavera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada