Camina que caminaràs he arribat al País del Verd. Feia olor d’eucaliptus i s’hi estava fresquet. La llum del sol travessava les fulles dels arbres i arribava al terra amb color de primavera. Hi havia plantes per tot arreu: romaní que va bé per a netejar els ulls lleganyosos; farigola, per a tractar els refredats; espígol per si no pots dormir, són els remeis de l’àvia.
Quan he vist la prada tota coberta d’herba he tingut moltes ganes de treure’m les sabates i córrer sentint aquelles pessigolletes als peus. Però he tingut por, m’havia perdut i no sabia tornar!. Aleshores ha aparegut la gateta més bonica que he vist mai; de seguida hem fet amistat:
- Com et dius?
-Mèèèù!
- Et poso un nom?, em fas sentir bé. ...ja està: Menta! T’agrada?
- Mèèèu!.
Hem trobat el camí cap a casa. La mare ens esperava amb un somriure.
Quan he vist la prada tota coberta d’herba he tingut moltes ganes de treure’m les sabates i córrer sentint aquelles pessigolletes als peus. Però he tingut por, m’havia perdut i no sabia tornar!. Aleshores ha aparegut la gateta més bonica que he vist mai; de seguida hem fet amistat:
- Com et dius?
-Mèèèù!
- Et poso un nom?, em fas sentir bé. ...ja està: Menta! T’agrada?
- Mèèèu!.
Hem trobat el camí cap a casa. La mare ens esperava amb un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada