La Lluïsa i en Pau no podien dormir. Havien fet un llarg viatge fins a la casa nova. Canviaven de ciutat, d’amics, d’escola... Tot era nou i tot eren nervis. Per sort va arribar la padrina i els va portar un obsequi ben especial. Semblava un trosset de l’arc de sant Martí: tenia el color blau com el mar i com el cel de primavera que veien des de la finestra de l’habitació, el groc que els recordava l’escalfor del sol i la claror del dia, el verd com les fulles i la gespa del jardí, el fúcsia com aquelles flors perfumades que li agradaven a la mare, el vermell com la bicicleta que els havien regalat per l’aniversari, i finalment el blanc dels núvols i dels dolços somnis. Abans que la padrina sortís de l’habitació, els dos germans dormien plàcidament ben abrigadets sota la calidesa d’aquella manta de coloraines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada