(30 de gener, Dia Escolar de la No violència I la Pau)
La petita princesa es gronxa al seu jardí, sota l’atenta mirada de la merla blava que sempre l’acompanya. Li agrada la nit, perquè mirant amunt veu el cel cobert d’estels lluents, que s’escampen molt més enllà del què s’imagina, i es pregunta com és que en el món encara hi ha guerres i persones que no coneixen la pau. S’entristeix i plora sobre la gespa i de les seves llàgrimes brollen unes flors vermelles com la sang. Ella voldria fer arribar a tot el món el seu missatge: “la pau es transmet amb un somriure, quan compartim el què tenim per a viure, quan veiem algú que està trist i el fem riure, quan col•laborem per a tenir un món més lliure; sempre que aprenem a conviure. Persones que viviu en aquest planeta blau, escolteu el vostre cor i veureu que juntes podem avançar pel delicat camí de la pau”.
5 comentaris:
M'ha agradat molt el teu conte amb missatge.
Una abraçada
Moltes gràcies!.
Hola sóc Fini, del bloc "Pequeños artistas, grandes obras", i "Mi grimorio escolar ". Sóc la persona que va fer el muntatge amb la vostra cançó penjada del youtube de Joan Miró. Fins avui no havia vist el teu comentari ni tampoc el teu bloc. I des d'ara tens a una gran seguidora en mi perquè tens un talent sensacional. Una salutació.
Ualaaaa!, moltes gràcies, Fini.
Enhorabuena por el blog, te pasaré a visitar más a menudo. Te facilito mi dirección de blog por si te interesa mi recurso didáctico de cuentos infantiles, espero que te guste. Un saludo
www.quincecuentosparacrecer.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada