-“Mare, què fas?”
-“Ioga”
-“Per què?”
-“M’ajuda a veure el món d’una altra manera i de vegades a trobar solucions als meus problemes”
- “Jo també vull fer ioga”
- “ D’acord, doncs vine”
- “... M’he enfadat amb la Gemma. Fa una festa el dimecres i no hi puc anar perquè tinc patinatge i estem preparant un festival...”
-“ La Gemma no en té cap culpa”
-“No... i no els anava bé cap altre dia..., però potser podem convidar-la a berenar nosaltres el dijous o el divendres, o el cap de setmana...”
-“Sí, és clar!”
- “Puc trucar-la?, no m’agrada que estiguem enfadades”
-“I tant”
-“M’agrada el teu ioga. Tenia un problema i ara he trobat la solució mirant-lo de cap per avall!”
- “De vegades cal mirar les coses des d’un punt de vista diferent per a comprendre-les”
-“Gràcies, mare!”
- “De res!”
4 comentaris:
Els problemes al cap i a fi no ho són tan, si tenim la persona adient amb qui compartir-los. Bon relat!
Gràcies!!!
M'ha agradat molt aquest conte, m'agraden els contes que diuen més del què diuen. No sé si m'explico...
Gràcies una abraçada.
Gràcies a tu!
Publica un comentari a l'entrada