La Joana gaudia d’una salut de ferro, i molts es preguntaven com podia estar tan bé algú amb aquella aparença de fragilitat. Tenia un secret. El somriure li il·luminava la cara i explicava que tenia unes vitamines molt especials que l’enfortien per dins i per fora, i que l’ajudaven a sentir-se millor tant si tenia necessitat de plorar com si tenia ganes de riure, si havia de mostrar-se més forta i valenta o si precisava d’uns moments de calma. Però no es venien a les farmàcies ni les receptava cap metge. Molts no li feien cas però la Joana, amb els seus auriculars, escoltava melodies que alimentaven el seu esperit amb la vitamina musical. Així havia après a expressar les seves emocions i sentiments, i li era més fàcil arribar a comprendre tot allò que l’envoltava. La música la feia feliç i l’ajudava a viure amb més intensitat
2 comentaris:
Somreia llegint el teu conte i al cap em ballava la cançó “A Spoonful of Sugar” del film de la Mary Poppins ..... no he pogut evitar-ho ^_^. Get rythm, yeah!
Ostres!, m'encanta aquesta pel·li!, té una "màgia" especial. Gràcies! :-)
Publica un comentari a l'entrada