Quan jo era petit, desitjava amb totes les meves forces tenir un gos que em fes companyia. Segur que ell desitjava un nen com jo, i ara que ens hem trobat, ens agrada compartir l’habitació. Quan fa bon temps, podem anar d’excursió. Agafem el camí del bosc i correm, busquem pinyes, arribem al riuet que baixa amb un pam d’aigua fresqueta, en Roc sempre en beu una mica i es mulla les potes i la panxa, i juguem a empaitar-nos. Quan arriba el fred, ens agrada estar a casa, davant de la llar de foc escoltant els contes de l’avi fins que és hora d’anar a dormir. En Roc s’enfila al meu llit i fa veure que dorm, perquè vol estar al meu costat, no li agrada gens dormir tot sol en un raconet del menjador. Potser té por, jo també en tenia abans, però ara...ja tinc en Roc!
2 comentaris:
Hola Mireia,
acabo de descobrir el teu bloc per casualitat, navegant per la xarxa i m'ha encantat!
Sóc mestra d'Educació Especial i els teus fantàstics contes em seran molt útils per treballar la lectura a l'aula.
Enhorabona per la feina ben feta i molts ànims. Segur que aquí hi tens una gran seguidora.
Per cert, m'encantaria poder adquirir un recull dels teus contes "instants màgics"; a veure si ho aconsegueixo!
Aprofito per convicar-te a visitar el meu bloc sobre recursos per a l'Educació Especial:
http://blocs.xtec.cat/recursosee
Fins ben aviat,
Yolanda Roset
Moltes gràcies, Yolanda!. M'alegro molt que et siguin d'utilitat!.
Publica un comentari a l'entrada