Quan en Pol i la Irene tornen de l’escola em porten a fer un volt pel parc, però jo tinc ganes de tardor. Vull veure aquella caseta de fusta petitona on es posa la castanyera perquè, sabeu?, l’any passat em vaig fer amic de la seva gosseta Lluna i cap al vespre quan la mestressa em duia a fer l’última passejada del dia i comprava una paperina de castanyes calentetes per als nens, la Lluna i jo jugàvem plegats al tancat dels gossos i després la castanyera ens donava un trosset de moniato cuit. Diuen que ja ha arribat la tardor, però no ho sembla. Els nens i nenes encara van amb màniga curta i sandàlies, els ocells no se’n van a indrets més càlids, els arbres no perden encara les fulles, les papallones volen per tot arreu i jo espero que arribi el fred...tinc unes ganes de veure la Lluna!
2 comentaris:
He treballat la comprensió lectora dels alumnes a través d'aqueta lectura així com també tècniques de fluïdesa lectora i els ha encantat la història.
Gràcies per oferir-nos l'oportuntiat de gaudir dels teus contes i felicitats per aquest fantàstic bloc!
Una abraçada i molts ànims!
Yolanda Roset
M'encanta que feu servir els meus contes!. Moltes gràcies a tu!.
Publica un comentari a l'entrada