L'Anynou (per Miri4, il·lustració de Violeta Dabija)

L’Avi del Temps s’afanyava per arribar a l’hora convinguda, ni un segon abans ni un segon després. Pensava en tot el que havia arribat a fer en aquells 365 dies que ja formaven part de la història. Li havia de passar el ceptre al nounat just després de les 12 campanades, i aleshores podria tornar a casa, esperant que l’Any Nou fos generós en l’acompliment dels desitjos i il·lusions de tantes i tantes persones vingudes de tot arreu per a rebre’l. El nounat era fràgil i delicat i calia l’esforç de tots per a fer-lo créixer equilibradament. Així es podrien veure complerts molts somnis i l’esperança tornaria a lluir enmig de la incertesa d’aquells temps tan difícils. El vellet va arribar just a temps i li va desitjar al recent nascut molta sort en el seu caminar. Al petit Anynou li espurnejaven els ulls d’emoció i va dibuixar als llavis un dolç somriure.

DESITJO A TOTHOM UN ANY PLE D'INSTANTS MÀGICS I DE SOMRIURES DE VERITAT. FELIÇ 2012!!!