L’avi Contacontes perdia la memòria. Això preocupava molt als nens i nenes que anaven a escoltar-lo, fins que van decidir demanar ajuda. Van cridar el Follet Dolç que sovint els visitava quan imaginaven aventures. Ell va arribar de seguida, carregat amb un regal: era el caramel més especial que havia existit mai. Tot fet de somnis, amb aroma de fruites i embolicat amb una capa de pols d’estels. Era com un tresor que els follets repartien a aquelles persones que perdien la il·lusió a mida que s’anaven fent grans. Quan l’avi Contacontes se’l va menjar, els seus llavis van dibuixar un gran somriure, els ulls brillaven amb aquella llum màgica que il·lumina el cor dels qui creuen en la fantasia i així va recuperar la memòria. Des d’aleshores, les seves històries plenes d’éssers imaginaris, dones d’aigua, fades, follets, bruixes o bruixots, ens ajuden a construir un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada