Quan arriba la primavera, l’estació de les flors, del bon
temps, quan el dia s’allarga i ve de gust anar a passejar a prop del mar o de
la muntanya és quan les fades tenen més feina. Han de preparar els boscos, els
camps, fer que les plantes despertin, que els animalons que hivernen comencin a
sortir dels seus caus i sobretot que tinguin al seu abast tot el que necessiten
per a alimentar-se. Ja fa dies i nits que treballen sense parar. Ho sé perque
viuen molt a prop de casa meva. Xerren pels descosits pensant que ningú
no les pot sentir. Però jo les sento, i de vegades les puc veure.Tinc poders
perquè sóc filla d’una bruixa bona del segle passat, però no hi treballo, de
bruixa. Com la meva mare, que treballava d’infermera, però jo sé que de vegades
utilitzava algun poder màgic per ajudar als altres. Algun dia podré fer servir els poders heretats
de la meva família però de moment vull seguir
essent una persona “normal”, sense destacar en gaires coses. De vegades
no em surt bé, i sense voler..., bé ser una bruixa bona sense que es noti gens
és complicat, sobretot quan m’enfado, perquè aleshores és més difícil controlar
la força dels meus pensaments i emocions. He d’entrenar-me sense desvetllar
sospites... potser les fades m’ajudaran quan sigui l’hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada