Plegava de la feina i a mitja
tarda arribava a casa. Es posava el vestit de tons daurats. El temps començava
a canviar i als vespres feia fred. Els nens i nenes l’esperaven a la sala amb
les seves famílies. Ella caminava amb parsimònia i s’asseia al seu davant.
Aleshores treia la flauta blava i la seva música encantava els oients,
traslladant-los a un món ple de meravelles. Tothom quedava bocabadat i ningú no
es movia fins que el concert arribava al final. En acabar, tots havien oblidat les
seves diferències i els seus problemes els semblaven més petits. Grans i petits
sortien tranquils i plens de pau, i amb ganes de tirar endavant els seus
projectes respectant els dels altres.dissabte, 16 de novembre del 2013
Música encantada (per Miri4, il·lustració de Lucia Mongioj)
Plegava de la feina i a mitja
tarda arribava a casa. Es posava el vestit de tons daurats. El temps començava
a canviar i als vespres feia fred. Els nens i nenes l’esperaven a la sala amb
les seves famílies. Ella caminava amb parsimònia i s’asseia al seu davant.
Aleshores treia la flauta blava i la seva música encantava els oients,
traslladant-los a un món ple de meravelles. Tothom quedava bocabadat i ningú no
es movia fins que el concert arribava al final. En acabar, tots havien oblidat les
seves diferències i els seus problemes els semblaven més petits. Grans i petits
sortien tranquils i plens de pau, i amb ganes de tirar endavant els seus
projectes respectant els dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
és molt maco, felicitats!!!
el proper dia 22 és Santa Cecília, i faig un post al meu bloc de classes de música i he pensat posar-hi un enllaç al teu bloc incloent el conte a l'exercici, et sembla?
felicitats, tens un bloc molt interessant, l'hi tinc que fer una bona repassada ;)
petonts
Moltes gràcies! ;-)
Hola trobo que aquest conte és molt bonic i té rao perquè quan escoltes música t'oblides de tot!
Felicitats!
Moltes gràcies, Ariadna!
Celebro que t'agradi el conte.
a mi m'ha agradat. m'ha impactat en el moment que la gent es quedava quieta fins que la noia acabava de tocar la flauta, jo no hagues pogut estar tant quieta.
Perquè la noia portava el vestit de tons daurats i no qualsevol vestit?
Quan la música surt de l'ànima i aconsegueix que l'oient es quedi "connectat", és tan màgic que ningú no es mou.
Pel que fa al vestit, igual que els músics es vesteixen d'una manera determinada a l'hora d'actuar, la noia també es posa la seva roba de concert, en aquest cas és el vestit de la il·lustració, que és de tons daurats ^-^
Què xulo el conte, tens tota la raó, la música ens ajuda a conviure, tots escoltem música, sigui com sigui la persona,la idea de fer les teves coses sense fer mal als demés és molt maca.
Moltes gràcies, Oriol!
Publica un comentari a l'entrada