Més enllà de les estrelles
hi ha el teu món, desconegut.
ningú hi entra, només tu.
M’agradaria endinsar-m’hi,
compartir amb tu mil secrets,
jo vull parlar amb cada estrella
viatjant per l’Univers.
Aprendre de les mirades,
dels silencis i desigs,
dels misteris que ara et guarden
els estels fins l’infinit.
2 comentaris:
Un poema deliciós...Que bonic tenir un raconet privat més enllà de les estrelles...
:)
Gràcies, M. Roser!.
El poema l'he dedicat al Projecte Àgatha (que vol "trencar el silenci" de l'autisme amb poesia). Al facebook hi ha una pàgina que ho explica :-)
Publica un comentari a l'entrada