-Els estels no parlen- respon l’Arnau
-És estrany- , penso jo. La Marta no diu mai mentides, però la veritat és que jo, amb les meves orelles de gos que tot ho senten, no he escoltat mai la veu d’un estel. Malgrat tot, la Marta té raó, l’endemà fa bon dia. Potser és que ella té una sensibilitat especial i entén un llenguatge que els altres no coneixem, tant se val si som gossos o persones. Li encanta mirar el cel estelat.
A la nit em porta a passejar pel camí del bosc, lluny dels llums del poble que no deixen espai a la foscor. Quan és negra nit, les estrelles es veuen amb més intensitat.
- Mireu! Les llàgrimes de sant Llorenç, és una pluja d’estels. Demanem un desig a les estrelles?
- I tant!
- Bup! bup!
3 comentaris:
El día 28, martes, empezamos las clases de REIS, de la Asociació de Veïs del Barri de Sant Antoni. Te aseguro que te tengo presente. y que "VINT-I-UN CONTES PER A LLEGIR" estarán el míercoles 29 en totbarcelona...salut.
Es un libro que nos viene de perlas, muy bien elaborado y con un sentido del ritmo ideal para los crios.
Gracias desde aquí otra vez. Miquel
Gràcies a tu per fer-lo servir, Miquel! Espero que els agradi, als teus alumnes.
Comentaris al bloc dels contes divers:
http://contesdivers.blogspot.com/2010/09/llagrimes-de-sant-llorenc-per-miri4.html
Publica un comentari a l'entrada