La seva maneta minúscula m’agafa amb força. Es nota que no té por de res. A dins del cor hi té l’energia de l’Univers que l’ajudarà a créixer i a desenvolupar-se. La vida flueix. Tot és pur i net. El contacte i la veu de la seva mare li transmeten la seguretat que necessita per a relacionar-se amb el món que l’envolta. Respira tranquil•litat. L’equilibri. Quan em veu, somriu. Aixeca els bracets i vol parlar, però no en sap. Sense saber dir res, amb el gest ho diu tot.. Hem connectat i és per sempre. L’instant és màgic
2 comentaris:
I tant que sí, un instant màgic, màgic!
Mil petonassos Mireia!!!
Gràcies, Sílvia.
Publica un comentari a l'entrada