N’estava tip d’anar a les festes majors dels pobles i que sempre li diguessin que no sabia seguir el ritme de la música. Quan l’orquestra va començar, es va inventar un ball movent-se ràpidament en totes direccions. Semblava que tingués un exèrcit de puces picant-li per tot el cos i ell sacsejava amb força braços i cames, en una mena de dansa boja sense cap sentit. Tothom estava bocabadat.
Però en Marc estava molt a prop i ai! el peu d’en Pere va topar amb el seu genoll que va quedar tot vermell:
- Perdona’m Marc, no volia fer-te mal.
- Ja ho sé, Pere. Tinc una idea, quan facis el teu ball digues “pista lliure!” i tots et deixarem espai perquè et puguis moure sense fer-nos mal, d’acord?
- Perfecte!
Des d’aquell dia, quan sentien el crit de “PISTA LLIURE” tothom s’enretirava i en Pere va poder ballar tranquil.
Però en Marc estava molt a prop i ai! el peu d’en Pere va topar amb el seu genoll que va quedar tot vermell:
- Perdona’m Marc, no volia fer-te mal.
- Ja ho sé, Pere. Tinc una idea, quan facis el teu ball digues “pista lliure!” i tots et deixarem espai perquè et puguis moure sense fer-nos mal, d’acord?
- Perfecte!
Des d’aquell dia, quan sentien el crit de “PISTA LLIURE” tothom s’enretirava i en Pere va poder ballar tranquil.
6 comentaris:
Aquesta setmana penjaré el teu llibre en el blog...salut
Les primeres passes d'un nou Billy Elliot. ^_^
ja,ja!, doncs no hi havia pensat, però ara que ho dius...
G`racies pel comentari!
Pista lliure i a ballar. que al poble és festa major.
Un conte bonic.
Gràcies, Montse!
Publica un comentari a l'entrada