Caram,
què difícil és guanyar la Lluïsa a un joc de taula! Se les sap totes, pot
comptar endavant o endarrere, i fins i tot fent diagonals per sobre del taulell
de joc. Mira que és la més petita de la classe, però ha tornat de les vacances
ben entrenada, diu que ha jugat molt amb els seus avis i cosins quan eren al
poble i ara sap molts trucs. El curs passat sempre perdia perquè no sabia
comptar gaire bé i s’equivocava en moure les fitxes, i plorava i xisclava, i
deixava el joc a mitges. Sempre acabàvem ben enrabiats. Per sort, ara ja no li
passa. A tots ens agrada guanyar, però si perds de tant en tant,no cal enfadar-se, si et toca perdre tampoc no s’acaba
el món, l’important és que jugant ens ho passem bé. La Lluïsa ha tingut una idea molt bona: que quan fem un joc i algú perd, els altres li fan una sorpresa bonica perquè tots volem estar contents. Ens ha agradat tant que hem estat jugant tota la tarda, i ningú s'ha barallat.
2 comentaris:
que xulos els teus contes. M'agraden molt els faré servir al blog que porto de l'escola on treballo. Moltes gràcies, ja citarè la font.
Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada